LOLA, LA TAVERNERA.-(C. Casanovas)

Cada negra nit buscant aixopluc entre les tavernes,
el vent i la pluja i la malmenar, està perdut,
mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll,
el roda-soques, perdona vides i adulador.

Corre Lola posa'm un got de vi i et cantaré una cançó,
i mentres li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla,
i mirant coqueta pica l'ullet pel noi de Calella.
Gronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella havanera,
el teu cos m'encent, el teu cos em pot mulateta bella,
jo t'estimaré fins el fi del temps si tu vols ser meva,
i la bella Lola llença el davantal,
mans a la cintura balla amb soltura pel seu amant.

I com cada vespre la tavernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l'ha d'enamorar,
amb la guitarra i got de vi, cantarà alegre tota la nit,
cançons de Cuba, cants de mulata i blau marí.

Corre Lola posa'm un got de vi i et canto tota la nit,
i mentres li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla,
i mirant coqueta pica l'ullet pel noi de Calella.
Gronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella havanera,
el teu cos m'encent, el teu cos em pot mulateta bella,
jo t'estimaré fins el fi del temps si tu vols ser meva,
i la bella Lola llença el davantal,
mans a la cintura balla amb soltura pel seu amant.

Mans a la cintura balla amb soltura pel seu amant.