BALADA D'EN LUCAS.-(Josep Ortega Monasterio)

Jo tenia una caseta vora el mar.
Jo tenia un jardí florit i un cel de pau.
Jo tenia una barca i unes xarxes a la platja
i una dolça matinada al despertar.

Quan vingueren gent de fora, gent del nord,
gent estranya que jugaven amb l'amor,
jo vaig perdre l'alegria i la pau de cada dia
i la cala que era el meu mon !

Ara hi penso dia i nit amb el meu jardí florit
i amb la mare que esperava el meu retorn,
i amb la platja solitària quan el só de la guitarra
li portava una cançó.

Fins l'aroma dels meus pins i les flors del meu jardí,
tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut !
ja no em queda ni la vela de la barca marinera
ni la cala que era el meu mon !

El meu mon... el... meu... mon !