EL MEU AVI.- (J. Ortega Monasterio)

(Al meu avi i a tots els mariners catalans que lluitaren
contra els americans a la guerra de Cuba l'any 1.898)

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del “Català”
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostre amo
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.

Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra
solien cantar. solien cantar:
Visca Catalunya!... Visca el “Català”!

Arribaren temps de guerres
de perfidies i traïcions,
i el el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I els mariners de Calella
-el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta,
varen morir al peu del canó

Quan el “Català” sortia a la mar,
cridava el meu avi: Apa nois que es tard!
però els valents de bordo
no varen tornar, no varen tornar,
tingueren la culpa els americans!